Ahir vam fer el sopar de comiat dels infants acollits. Va suposar una feinada important per organitzar un sopar per un centenar de persones, però el resultat va ser molt satisfactori i per tant ha valgut molt la pena l'esforç.
Vam estar la mar de bé al pati del Montcau, pel que cal agrair a l'escola que ens deixés utilitzar les seves instal·lacions. La fresca del vespre i l'entorn ampli del Montcau van propiciar que hi hagués un clima distés i agradable.
Sembla mentida, això ja s'acaba! Com deia en Germán en el seu discurs, ja porten aquí 32 dies i mitja i aquest dijous tornen cap a casa seva.
El moment més emotiu, es clar, els parlaments i els regalets pels nens.Primer en Germán donant les gràcies a tothom, però vull aprofitar aquestes 4 ratlles per agrair-li sincerament la seva tasca com a president, i sobre tot, agrair-li com ha cuidat sobretot les famílies que acollíem per primera vegada.
Agraïment explícit per la Katia, la monitora, que també estava molt emocionada, ja que la seva tasca a l'Estiuviu i el seu caràcter afable li han permès d'integrar-se plenament amb els companys i amb les famílies i, tal com ella mateixa va dir, deixa aquí molts amics.
I per últim, el comiat a la Nàstia de Masquefa, que degut a que l'any vinent ja tindrà 18 anys, no podrà tornar amb l’associació. Ha estat venint durant 10 anys a casa la Marta: són molts anys.... Va quedar més que demostrat el fortíssim vincle que ha establert amb la família acollidora.
Per acabar, es van repartir els records que va fer l'ajuntament i l’associació, per als infants acollits i per les famílies.
És increïble com van estar d'agraïts amb els regalets ... Aquest matí l'Iliusha ha posat la fotografia que se'ls va regalar , on surten els 24 infants acollits, sobre el moble del menjador de casa, al costat de totes les nostres fotografies de família.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
A nosaltres també ens va semblar un sopar especial per tot plegat.
Segurament vaig oblidar de donar les gràcies a molta gent, entre ells la Magda i el Gil, acollint la Katia (monitora) a casa seva, i la Fina de Sant Llorenç, que sempre ha estat donant-nos suport en tot el que fèiem i col.laborant....en definitiva, a molta gent, la Lourdes, la familia de Piera (Alberto y Carmen) qui mai han fallat en cap dels actes que ha fet l'Associació, i m'hagués agradat també desitjar una ràpida recuperació a Roque, el marit de Pepa.
Gràcies per les vostres paraules, segur que tot es pot millorar.
El que si m'agradaria dir, és que a banda d'haver estat un any de molta feina, neguits,... ha estat un any que m'ha servit per conèixer a gent que val molt la pena, sobretot per tractar-se de bones persones.
Incorporar gent així a la teva vida és de les millors coses que et poden passar.
Una abraçada a tots.
Publica un comentari a l'entrada