Ja fa 17 dies que l'Iliusa és aquí. Cada dia les coses són més fàcils. La veritat és que és un nen que aprèn de pressa i ràpidament va veient com funcionen les coses a casa. Moltes vegades col·labora més que l'Oriol i l'Aina! Al principi era força esquerp, però ara no vol anar a dormir si no li fem un petó i està molt content quan el vaig a recollir a l'Estiuviu. Encara li costa força compartir les joguines, però poc a poc va millorant. Ahir, de cop i volta l'Aina es va posar a cridar! "Bien!!Ho he aconseguit!!" Jo li vaig preguntar què era el que havia aconseguit i ella em va respondre "Que l'Iliusa em deixi jugar amb ell!" Demà ens toca pediatre i dentista. A veure què ens diuen!
Ilda
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Quan parlem de la Associació, dels objectius, del projecte...sempre pensem en la finalitat en sí: "cura de salut per a una genereació de nens que encara viuen els efectes de l'accident nuclear". En ocasions m'oblido o ens oblidem que hi ha molt més darrera, i llegir les vostres paraules fan pensar en tot alló que és tant important, com la convivència, l'adaptació, els valors en general.... Egoistament vull dir que una acollida significa molt més que fer un bé de salut per un nen. Significa, i posiblement coincidirem, valorar tot allò que de vegades obviem, aquelles petites coses que ens fan grans, els valors de tot el necessari per crèixer com a persones. I tot és un procés de varis dies, setmanes...
M'alegra saber de l'evolució positiva de l' Ilusha. És el benefici que rebem com a famílies acollidores. Pot ser sona egoista, però és el millor benefici que es pot rebre. Un mérit del nen motivat per vosaltres familia Rosell-Gili.
Publica un comentari a l'entrada