dijous, 31 de juliol de 2008

Contradiccions humanes, suposo

Els nens bielorussos acollits a Gelida estan volant cap a Vilnius quan començo aquest escrit. Amb ells hi va també la Kàtia, la monitora que ha estat vivint a casa meva durant aquestes 5 setmanes que ha durat l'acollida.
Quan arribin a Vilnius, un autocar els recollirà per dur-los per carretera fins a Minks. I en aquest punt, després d'unes 8 hores (en el millor dels casos) de viatge, s'haurà posat punt i final a l'acollida 2008, la primera que s'organitza des de l'associació Belarus de Gelida, que ha agafat el testimoni de L'Alzinar-Grup de Solidaritat de Masquefa, entitat organitzadora de les 12 acollides anteriors.
La meva vinculació a aquesta acollida comença com a regidor de l'Ajuntament de Gelida. I dic comença, perquè és de les poques coses (ara que m'hi fixo, potser l'única?) que ha trascendit la meva tasca com a regidor. És a dir, avui ja no sóc a l'Ajuntament, però continuo vinculat a l'acollida.
La iniciativa d'acollir a Gelida és ciutadana. Tres famílies representades per la Fina, la Virginia i la Silvia, em diuen que volen sumar-se a l'acollida que s'organitza a Masquefa. A Gelida, havien aparegut cartells que deien tètricament: "Txernòbil continua matant". Qui més m'insistia per acollir a Gelida, segurament perquè som veïns i ens veiem més sovint, era la Fina, que aleshores no tenia botiga. La decicida voluntat d'aquestes tres mares provoca que quedem amb la Lourdes i el Jordi de Masquefa, també vénen el Miquel i la seva dona, com a representants de l'associació L'Alzinar-Grup de Solidaritat. Comencen a explicar-nos com funciona l'acollida... I ens hi apuntem de seguida. Després de conèixer el projecte oferim a les famílies 3 formes de col·laboració: la possibilitat d'inscriure de franc els nens bielorussos a l'Estiuviu, l'entrada gratuïta a la piscina per als bielorussos i els fills de les famílies acollidores, mentre duri l'acollida, i l'aportació econòmica corresponent, que ens marquen des de Masquefa i que és proporcional al nombre de nens que hi ha a cada municipi (s'acull a Masquefa i Gelida, però també a Castellví, Carme, Sant Llorenç d'Hortons...).
El segon any a Gelida ja funcionem com un grup, per bé que la iniciativa es porta des de l'Ajuntament. Organitzem xerrades explicatives... i en una d'aquestes comptem fins a 12! famílies interessades a acollir. Aquella era una primera impressió de famílies interessades, encara no hi havia cap compromís. Jo li etzibo a la Lourdes si, amb aquest nombre de famílies, de les dues monitores que aleshores venien, una podria allotjar-se a Gelida. La Lourdes diu que sí, però que haurem de ser com a mínim 10 famílies i li haurem de buscar una casa. Eufòric com estava després de la reunió , li dic que si cal, podríem acollir-la a casa. Penseu que la monitora a Masquefa era una murga important, perquè se l'ha d'anar a buscar i tornar els dies que està a dispesa a casa de les famílies acollidores, i els dies que tens dentista o metge.
Amb la Lourdes, de la possible acollida de la monitora, no en tornem a parlar, ja que finalment els nens acollits a Gelida el segon any són 7. Un bon dia, en una de les reunions periòdiques que teníem, cap al final del procés, repassem llistes i diu una cosa com ara: "a Gelida teniu els 7 nens i la monitora". Jo em quedo blanc i pregunto: "la monitora? i on s'allotjarà?". Ella respon tranquil·lament: "a casa teva". La Magda, la meva dona, encara recorda quan jo a les dues de la matinada la despertava, tan suaument com era capaç, per dir-li que al cap de 15 dies venia una noia bielorussa a viure 5 setmanes a casa. I així portem cinc anys.
L'acollida és una sacsejada a les emocions. No tinc l'experiència d'acollir nens, però amb les dues monitores que hem tingut a casa s'han generat uns vincles afectius molt grans. Aquest any la Kàtia ha estat especialment integrada. No només a casa, també a l'Estiuviu, on m'ha dit que s'ha sentit com una monitora més, amb els amics que ha fet i les sortides nocturnes i les entrades diürnes... Té unes ganes de tornar l'any vinent boges. I a casa trobarà les portes obertes. La sensació que tinc ara és que a casa som la família i un menys.
Ara bé, una petita part de mi, desitjava recuperar la normalitat. La vida amb la Kàtia (imagino que amb un nen acollit encara més) és una vida alterada, en la qual et veus abocat a una mena d'espiral de sobreactivitat, d'aprofitar el temps, ja que ets conscient que és una estada temporal, de manera que acabes imprimint un ritme de vida superior, més accelerat, més condicionat. No volia que marxés, però a la vegada he sentit un alleujament.

diumenge, 27 de juliol de 2008

Un sopar carregat d' emotivitat

Ahir vam fer el sopar de comiat dels infants acollits. Va suposar una feinada important per organitzar un sopar per un centenar de persones, però el resultat va ser molt satisfactori i per tant ha valgut molt la pena l'esforç.
Vam estar la mar de bé al pati del Montcau, pel que cal agrair a l'escola que ens deixés utilitzar les seves instal·lacions. La fresca del vespre i l'entorn ampli del Montcau van propiciar que hi hagués un clima distés i agradable.
Sembla mentida, això ja s'acaba! Com deia en Germán en el seu discurs, ja porten aquí 32 dies i mitja i aquest dijous tornen cap a casa seva.
El moment més emotiu, es clar, els parlaments i els regalets pels nens.Primer en Germán donant les gràcies a tothom, però vull aprofitar aquestes 4 ratlles per agrair-li sincerament la seva tasca com a president, i sobre tot, agrair-li com ha cuidat sobretot les famílies que acollíem per primera vegada.
Agraïment explícit per la Katia, la monitora, que també estava molt emocionada, ja que la seva tasca a l'Estiuviu i el seu caràcter afable li han permès d'integrar-se plenament amb els companys i amb les famílies i, tal com ella mateixa va dir, deixa aquí molts amics.
I per últim, el comiat a la Nàstia de Masquefa, que degut a que l'any vinent ja tindrà 18 anys, no podrà tornar amb l’associació. Ha estat venint durant 10 anys a casa la Marta: són molts anys.... Va quedar més que demostrat el fortíssim vincle que ha establert amb la família acollidora.
Per acabar, es van repartir els records que va fer l'ajuntament i l’associació, per als infants acollits i per les famílies.
És increïble com van estar d'agraïts amb els regalets ... Aquest matí l'Iliusha ha posat la fotografia que se'ls va regalar , on surten els 24 infants acollits, sobre el moble del menjador de casa, al costat de totes les nostres fotografies de família.

dimecres, 23 de juliol de 2008

JA QUEDEN POCS DIES!!!!


Què tal famílies?


Ja queden poquets dies per compartit amb els nens acollits. Jo no sé a vosaltres, però aquest any el temps ha passat volant. I a la vegada ens dona la sensació que no hem aprofitat prou l'estada de la Nàstia.


Ella aquest any ha aprés molt català. Construeix frases amb facilitat i pràcticament sempre ens entén. També ha guanyat en seguretat, la veiem molt integrada i es fa amb tothom.


Avuí ens ha dit que li agradaría que anessim a Bielorússia, a casa seva, a conèixer els seus pares i la seva germana. A nosaltres també ens agradaría, però hem d'esperar, primer, a que els nens siguin una miqueta més grans i, segon, a que ella domini bé el llenguatge i així poder fer-nos de traductora amb la seva família.


Qui l'heu tractada sabeu que és una nena molt carinyosa. Sempre té un petó que regalar-te a qualsevol hora, en qualsevol moment i a tothom.


Quan marxi, la trobarem tots a faltar i esperarem a que arribi el proper any, amb més il·lusió si cal.


La veritat és que el més de juliol a Gelida és diferent gràcies als nens, es viu de forma diferent, coincidim les famílies, ens trobem a la plaça o la piscina, compartim les experiències, fem sortides conjuntes....no sé, nosaltres estem disfrutant molt de tot plegat.


Una abraçada a tots.


Germán.

dilluns, 21 de juliol de 2008

Una de freda i una de calenta!

Ahir va ser un dia estrany!
Un parell d’enganxades entre l'Iliusha i l'Oriol que l'Iliusha va resoldre a cops, em van treure de polleguera. Em sap molt greu i em fa mal quan l'Oriol pateix, i està patint força aquests dies. I a mi, em costa mantenir la calma. L' Ilda em diu que he de tenir més paciència, però ja em costa amb els meus fills...
Al migdia, dinar familiar a casa els pares de l'Ilda. Avui és l’aniversari de la meva sogra. El germà de l'Ilda , que acaba de venir de Suïssa a passar uns dies, ha portat un regalet pels 3 nens. L'Iliusha ha estat la mar de feliç amb el cotxe que li han regalat.
Però, al vespre, al arribar a casa, el cotxe ha caigut fatalment a terra i s'ha trencat!
El que podia haver desencadenat una crisi, ha desencadenat una reacció genial:
L'Iliusha s'ha quedat absolutament parat i fotut, sense saber que fer. L'Oriol ha dit "Oh!, segur que està molt disgustat perquè li havia fet molta il·lusió! L'Ilda li ha suggerit que potser li podria regalar un cotxe dels seus. Ràpidament l'Oriol ha anat a la seva habitació i de la caixa del seus cotxes n'ha tret un per regalar-li a l'Iliusha. "No vull que estigui trist! vull que estigui molt bé entre nosaltres. M'agrada que hagi vingut." ha dit l'Oriol mentre li regalava el cotxe.Després, espontàniament l'Oriol li ha fet un petó i l'Iliusha li ha tornat un altre.
Han anat tots dos cap a l’habitació a jugar junts, i 5 minuts més tard, l'Oriol ha sortit tot content dient: "m'ha fet una abraçada".

dijous, 17 de juliol de 2008

GRACIES!

Aquests darrers dies han estat una mica complicats. L'Iliusha té un caràcter difícil. Té una germana molt més gran i, quan està a casa seva passa moltes hores amb els avis i em sembla que està una mica acostumat a fer el que vol. És molt impacient i li costa molt compartir. S'enfada sovint , de vegades no entenc ben bé per què. La qúestió és que tot això fa que hi hagi dies que ens desmoralitzem una mica. Veiem que l'Oriol pateix perquè l'Iliusha no sempre el tracta bé i això ens amoïna. L'altra dia en vam parlar amb la Katia i ella també ha vist totes aquestes dificultats a l'Estiuviu. La seva resposta va ser contundent: ell ha d'entendre com s'ha de comportar a casa vostra i ha de tenir repecte per tots, si no, l'any que ve no podrà tornar. Les seves paraules em ressonen pel cap tot el dia. D'una banda, em sap molt greu, però de l'altra, sovint tinc ganes que arribi el dia 31 i que a casa nostra tot torni a funcionar amb la normalitat de sempre. Emmig d'aquests pensaments, ha sonat el telèfon. Quan l'he agafat una veu femenina ha dit "mama Illia". Li he passat l'aparell a l'Iliusha. S'ha posat molt content: era la seva mare. Durant la conversa, l'Iliusha ha dit dues paraules en català: gràcies i Ilda. Quan ha acabat, m'ha passat el telèfon i la veu femenina ha dit: "Mama Ilda? Gràcies!" Després ha continuat en rus i jo no he entès res. Només se m'ha acudit dir "De res. Dobri Nochi!". Quan he penjat, em queien les llàgrimes pensant en aquella mare, tant lluny del seu fill, que m'agraïa el nostre esforç i no he pogut fer res més que abraçar l'Iliusha.

Ilda

dimarts, 15 de juliol de 2008

Núria una vall de aigua i muntanyes!

Diumenge vam fer una escapada a Núria amb en Gil, la Magda i els nens. En principi l'excusa era ensenyar-li a la Katia i a l'Iliusha, però finalment la Katia no va poder venir.
L'liusha va passar-s'ho la mar de bé, al·lucinava amb les muntanyes i els salts d'aigua que es veuen al costat del cremallera. Cal que tinguem en compte que Bielorussia és un país absolutament pla!
Podeu veure una crónica més extensa al blog del Gil "al funi es diu..."
www.alfuniesdiuque.blogspot.com

dilluns, 14 de juliol de 2008

BELARÚS AL TIBIDABO


Dissabte passat vam passar pel Tibidabo.
Els nens van gaudir d'un dia agradable i van disfrutar de les atraccions.
Cal dir que els grans també ens ho vam passar força bé!!!!
I dissabte vinent.....CIRC CRIC.
Ja ho estem esperant.
Salutacions a tots!!!!.
Germán.

dissabte, 12 de juliol de 2008

Ahir Barna, aire, aigua, llum i musica.


Ahir varem anar a fer una visita per Barna, primer varem pujar al telefèric de Montjuic fins al castell, allà ens hi estiguerem mitja hora, no teníem més temps doncs tanquen a les 21:00 h., a tots ens va encantar el viatge, les vistes de Barcelona als nostres peus, les vistes del port des de dalt del castell, la Dziana alucinaba veient els cotxes pel cinturo del litoral, ens deia que eren més petits que els que te el Jan de joguina. També ens van dir que cada divendres per la nit fan cinema a la fresca, crec que divendres vinent fan Ratatuile. Desprès baixem per veure la Font Màgica, tots sabíem que anàvem a veure, doncs amb la Dziana ja hi varem estar fa 2 anys, tot i així, com sempre ens va emocionar l'expectacle de l'aigua colorejada per la llum ballant amb la musica.
Durant la baixada i quan ens aproximarem a les fonts bem gaudir/patir de la concentració mundial de Harleys aquest cap de setmana a Barcelona, estaven moltes ja pel recinte firal, una meravella pels qui ens agraden les motos.
Les fotos de les font de Montjuic les podreu veure en uns dies a :
www.garaje.ya.com/perepm

dijous, 10 de juliol de 2008

Ja fa 17 dies que l'Iliusa és aquí!

Ja fa 17 dies que l'Iliusa és aquí. Cada dia les coses són més fàcils. La veritat és que és un nen que aprèn de pressa i ràpidament va veient com funcionen les coses a casa. Moltes vegades col·labora més que l'Oriol i l'Aina! Al principi era força esquerp, però ara no vol anar a dormir si no li fem un petó i està molt content quan el vaig a recollir a l'Estiuviu. Encara li costa força compartir les joguines, però poc a poc va millorant. Ahir, de cop i volta l'Aina es va posar a cridar! "Bien!!Ho he aconseguit!!" Jo li vaig preguntar què era el que havia aconseguit i ella em va respondre "Que l'Iliusa em deixi jugar amb ell!" Demà ens toca pediatre i dentista. A veure què ens diuen!
Ilda

dilluns, 7 de juliol de 2008

ANIMEU-VOS A PARTICIPAR AL BLOG!!!!

Hola a tots.

Som poquetes les famílies que estem compartint experiències al blog de Belarús. La veritat és que ens agradaria ser moltes més, amb la finalitat de conèixer experiències, entendre situacions viscudes i, en definitiva, per comunicar-nos i arribar a tothom.
Sé que molts heu accedit al blog i heu intentat participar amb els vostres comentaris, però no heu trobat la forma de fer-ho. Amb el permís del Pere, creador d'aquest blog, us facilitaré la seva adreça de correu per tal que us pogueu adreçar a ell i així indicar-vos com poder fer-ho: perepalomera@gmail.com
Ara no teniu excuses!!!! Us esperem al blog, a famílies acollidores i a tots els que vulgueu afegir comentaris i opinions.
Gràcies a tots per la vostra col.laboració i que gaudiu d'una feliç acollida.
Germán Navarro

dissabte, 5 de juliol de 2008

Una ceramista.


Ahir la Dziana i la Marta van començar un taller de ceràmica amb la Carme Coma, a qui aprofitem per agrair la seva col·laboració.
La Dziana és molt hàbil fent treballs manuals i dibujant, li va agradar molt.
Esperem que és pugui endur unes quantes peces de record per casa seva.
A la tarde vem anar a la piscina municipal, on vem coincidir amb un tou d'amics de Bielorússia.

divendres, 4 de juliol de 2008

Ja ho sabem fer anar!!!

Som en Joan i la Marta, de Barcelona. Avui hem après com s'entra aquí i ens hem fet un compte. Quan tinguem fotos i notícies us les enviem!!
Bona acollida i paciència a qui la necessiti.

Visita al dentista.

Avui la Dziana no ho ha passat massa bé, com us comentava aquest mati, teníem visita al dentista, anava amb por, ja que a Bielorrússia els dentistes no treballen com aquí, és veu que son una mica més besties. Li han repasat 3 caries, 2 molt petites i un altre més normal, ha estat molt tensa durant tota la visita, però en acabar m'ha dit que no li havia fet mal, però que tenia molta por.
Al vespre, abans de sopar hem trucat a la seva mare, i, amb l'ajut de la Katie ( moni) que avui ha estat amb nosaltres, li hem explicat a la mare el tema del dentista i ens ha aclarit un dubte que teníem sobre la vista de la Dziana.
La veritat és que un cop hem marxat del dentista a Igualada, la Dziana ha tornat a ser la de sempre, alegre fent comentaris i bromes, i, a estones amb la Marta completament esbojarrades.

dijous, 3 de juliol de 2008

Ahir al Zoo.


Ahir amb la Dziana vem visitar el Zoo, li va encantar, ens deia com es diu en bielorrus el nom dels animals, l'exibició dels dofins també li va agradar molt. Per la tarde quan vem arribar a casa per refrescar-nos de la calor patida al zoo un bon bany a la piscina.
Avui serà un dia més " durillo" li toca visita al dentista, haviam que ens diu.

dimarts, 1 de juliol de 2008

JA FA 3 DIES QUE NO PLORO!!!

Aixi és.
Despres de 2 dies amb dificultats d'intengració, anyorant-se de la seva familia, plorant....avuí, a la piscina m'ha dit que estava molt contenta i que feia 3 dies que no plorava, que estava contenta i que Gemma era OK. Estic convençut que la Katia ha posat molt de la seva part, i que la Katia (monitora) ha treballat per ajudar-la a entendre el per qué estava aquí i ajudant amb la seva comunicació; però el cert és que vull treure'm el barret per la Gemma, el Jose, la Paula, la Berta i l'Armand, que han estat al 100% amb ella fent-li costat, buscant el seu confort, ajudant-la en els pitjors moments i sobretot no tirant mai la tovallola.
Sent conscients de les dificultats mostrades per part de la nena, la Gemma i el Jose van voler acollir-la amb la seva família. Han viscut moments millors i pitjors però la satisfació actual es reflexa a les cares, tant de la família com de la nena.
En nom de l'Associació vull agraïr la vostra implicació, la vostra aportació vital i generositat i sobretot la vostra SOLIDARITAT.
Gràcies.

Avui l'Iyusa ha aprés a anar amb bicicleta

Aquesta tarda l'Iyusa tot sol ha après a anar amb bicicleta!
El dijous vam fer uns primers intents, jo l’ajudava però no li agradava gens que l’agafés...
Aquesta tarda ha tornat a agafar la bici ell tot sol i amb tenacitat ha acabat aprenent-ne. Sorprenent!
Ahir van començar l'Estiu viu. L'Iyusa i l'Oriol van a grups diferents (l'un és del 2000 i l'altre del 2001). Em sembla que els va bé no anar junts. L'Iyusa coincideix amb en Sasha i s’entenen força.
És un nen dur, independent, costa una mica que ens faci cas a la primera, però te bon cor i ajuda i col·labora molt.
Avui ha tornat a plorar una mica d’enyorança, volia tornar a telefonar a casa, li hem dit que cada dia no pot ser i que ja telefonarem demà.
Tant gran com és i somicant.... és tendre i cada dia més carinyós!