Després d'haver vingut a la 1ª reunió ja sembla que tenim més present el retorn de la Ina i això ens fa estar contents. La veritat és que no pensavem tenir aquest sentiment tan intens però és el què estem revivint el què provoca un lleuger somriure als nostres llavis quan pensem que aviat la tornarem a tenir per aqui casa, caminant amunt i avall com si estés desfilant...o fent un mullader al lavabo cada vegada q es rentava les dents o mans o cara...
A més a més, aquest any tenim una altre inquilina a casa que crec que farà molt bones amistats amb ella. El primer que vam dir el Joan i jo al dur la fura a casa va ser: " ai quan la Ina la vegi..."
Estarem ben distrets! però també encantats de poder compartir un segon any amb tots i cada un de vosaltres .
Fins la pròxima
