diumenge, 7 de desembre de 2008

Visita a Bielorússia agost 2008

"UN VIATGE DIFERENT
Aquest agost passat, tres famílies de Carme ens vàrem animar a visitar Bielorússia amb l'objectiu de conèixer les famílies de les nostres nenes d'acollida. En total 11 persones, sis de grans i cinc de xics, que vàrem estar-hi una setmana, després d'haver sobreviscut a la infinitat de tràmits que cal fer per a entrar al país -a hores d'ara podríem muntar una agència de viatges!!!-. Les famílies Viñals-Mayor amb en Biel i en Jan (Iulia Kanantxuk), la família López-Alcoba (Tatiana Brych) i Riba-Pons amb la Irene, el Martí i el Valeri (Aksana Brych).En primer lloc vam passar un parell de dies a Minsk, la capital, amb famílies amigues d'acolliments anteriors. Després, en companyia de la Raisa -que havia estat monitora acompanyant l'any passat-, que ens feia de traductora i del Vladimir -xòfer- vam viatjar cap al sud per a estar-hi quatre dies. Amb tanta colla ja vam dir a les famílies amb temps que ens buscaríem un hotel i que passaríem el dia amb ells. El contacte amb les nenes i les seves famílies va ser una explosió de sentimens pel retrobament -i només feia vuit dies que les havíem acomidades a l'aeroport!-, la coneixença de germans i pares... Aquella gent ens ho va donar tot -i més avait no els sobrava de res...- i ens vam sentir que formàvem part d'aquella família. Vam conèixer com vivien, la seva escola, el poble, on jugaven, el llac on es banyaven a l'estiu... en fi, una experiència fantàstica, pel que té d'humana, per a adults i nens i que recomanem a totes les famílies acollidores. En l'aspecte econòmic, vam poder comprovar les dificultats que tenen en aquell país les famílies per tirar endavant. Va ser tot un luxe poder comptar amb la professionalitat i gran humanitat de la Raisa, així com gaudir de la simpatia de'n Vladimir.De les impressions d'aquest viatge en vam fer una petita xerrada als nostre convialtans dissabte passat, en el marc de les festes de Sant Martí, el patró. També vam aprofitar per feruna petita mostra de productes del país, fruit del que ens havien regalat les famílies d'allà al llarg dels anys, així coam d'allò que vàrem portar"
Signat: les tres famílies
Per veure el reportatge visita www.eureka.ya.com/belarusweb

dijous, 30 d’octubre de 2008

DIUMENGE TOTS AL TEATRE !!!!!

El proper diumenge dia 2 de novembre, a les 6 de la tarda i en el saló de l'Unió del Casal Gelidenc, tindrà lloc la representació de l'obra de teatre: " L'hostal de la Gloria ", a càrrec del grup Artístic Gelada, es una col·laboració de l'Unió de Casal Gelidenc i el Grup Artístic Gelada per recaptar fons de cara a la propera acollida del 2009, l'entrada es gratuïta, i durant la vetllada es realitzara un sorteig.
Animeu-vos i veniu amb nosaltres al teatre.

dimecres, 17 de setembre de 2008

HOLA FAMÍLIES

Hola a tots.

Veig que des del 31 de juliol el Blog ha estat una mica desert.
Espero que hàgiu gaudit de les vacances i que la tornada al treball hagi estat tranquila.
Suposo que haureu rebut notícies dels nens acollits i m'agradaria que les expliquessim.

Nosaltres hem trucat un parell de vegades a la Nàstia. Va començar el cole a primers de setembre i ens va comentar que feia molta calor a Ivye, el poble on viu.
Ara està molt bé aixó de poder parlar amb ella per telèfon, perquè ja enten moltes frases en català i ens pot respondre sense por de no trobar paraules.

Vam enviar-li també una carta amb fotos i suposo que no trigarem en rebre resposta.

Bé, famílies i amics, ja he trencat el gel. A veure si us animeu i continuem amb el blog.

Una abraçada a tots.

dijous, 31 de juliol de 2008

Contradiccions humanes, suposo

Els nens bielorussos acollits a Gelida estan volant cap a Vilnius quan començo aquest escrit. Amb ells hi va també la Kàtia, la monitora que ha estat vivint a casa meva durant aquestes 5 setmanes que ha durat l'acollida.
Quan arribin a Vilnius, un autocar els recollirà per dur-los per carretera fins a Minks. I en aquest punt, després d'unes 8 hores (en el millor dels casos) de viatge, s'haurà posat punt i final a l'acollida 2008, la primera que s'organitza des de l'associació Belarus de Gelida, que ha agafat el testimoni de L'Alzinar-Grup de Solidaritat de Masquefa, entitat organitzadora de les 12 acollides anteriors.
La meva vinculació a aquesta acollida comença com a regidor de l'Ajuntament de Gelida. I dic comença, perquè és de les poques coses (ara que m'hi fixo, potser l'única?) que ha trascendit la meva tasca com a regidor. És a dir, avui ja no sóc a l'Ajuntament, però continuo vinculat a l'acollida.
La iniciativa d'acollir a Gelida és ciutadana. Tres famílies representades per la Fina, la Virginia i la Silvia, em diuen que volen sumar-se a l'acollida que s'organitza a Masquefa. A Gelida, havien aparegut cartells que deien tètricament: "Txernòbil continua matant". Qui més m'insistia per acollir a Gelida, segurament perquè som veïns i ens veiem més sovint, era la Fina, que aleshores no tenia botiga. La decicida voluntat d'aquestes tres mares provoca que quedem amb la Lourdes i el Jordi de Masquefa, també vénen el Miquel i la seva dona, com a representants de l'associació L'Alzinar-Grup de Solidaritat. Comencen a explicar-nos com funciona l'acollida... I ens hi apuntem de seguida. Després de conèixer el projecte oferim a les famílies 3 formes de col·laboració: la possibilitat d'inscriure de franc els nens bielorussos a l'Estiuviu, l'entrada gratuïta a la piscina per als bielorussos i els fills de les famílies acollidores, mentre duri l'acollida, i l'aportació econòmica corresponent, que ens marquen des de Masquefa i que és proporcional al nombre de nens que hi ha a cada municipi (s'acull a Masquefa i Gelida, però també a Castellví, Carme, Sant Llorenç d'Hortons...).
El segon any a Gelida ja funcionem com un grup, per bé que la iniciativa es porta des de l'Ajuntament. Organitzem xerrades explicatives... i en una d'aquestes comptem fins a 12! famílies interessades a acollir. Aquella era una primera impressió de famílies interessades, encara no hi havia cap compromís. Jo li etzibo a la Lourdes si, amb aquest nombre de famílies, de les dues monitores que aleshores venien, una podria allotjar-se a Gelida. La Lourdes diu que sí, però que haurem de ser com a mínim 10 famílies i li haurem de buscar una casa. Eufòric com estava després de la reunió , li dic que si cal, podríem acollir-la a casa. Penseu que la monitora a Masquefa era una murga important, perquè se l'ha d'anar a buscar i tornar els dies que està a dispesa a casa de les famílies acollidores, i els dies que tens dentista o metge.
Amb la Lourdes, de la possible acollida de la monitora, no en tornem a parlar, ja que finalment els nens acollits a Gelida el segon any són 7. Un bon dia, en una de les reunions periòdiques que teníem, cap al final del procés, repassem llistes i diu una cosa com ara: "a Gelida teniu els 7 nens i la monitora". Jo em quedo blanc i pregunto: "la monitora? i on s'allotjarà?". Ella respon tranquil·lament: "a casa teva". La Magda, la meva dona, encara recorda quan jo a les dues de la matinada la despertava, tan suaument com era capaç, per dir-li que al cap de 15 dies venia una noia bielorussa a viure 5 setmanes a casa. I així portem cinc anys.
L'acollida és una sacsejada a les emocions. No tinc l'experiència d'acollir nens, però amb les dues monitores que hem tingut a casa s'han generat uns vincles afectius molt grans. Aquest any la Kàtia ha estat especialment integrada. No només a casa, també a l'Estiuviu, on m'ha dit que s'ha sentit com una monitora més, amb els amics que ha fet i les sortides nocturnes i les entrades diürnes... Té unes ganes de tornar l'any vinent boges. I a casa trobarà les portes obertes. La sensació que tinc ara és que a casa som la família i un menys.
Ara bé, una petita part de mi, desitjava recuperar la normalitat. La vida amb la Kàtia (imagino que amb un nen acollit encara més) és una vida alterada, en la qual et veus abocat a una mena d'espiral de sobreactivitat, d'aprofitar el temps, ja que ets conscient que és una estada temporal, de manera que acabes imprimint un ritme de vida superior, més accelerat, més condicionat. No volia que marxés, però a la vegada he sentit un alleujament.

diumenge, 27 de juliol de 2008

Un sopar carregat d' emotivitat

Ahir vam fer el sopar de comiat dels infants acollits. Va suposar una feinada important per organitzar un sopar per un centenar de persones, però el resultat va ser molt satisfactori i per tant ha valgut molt la pena l'esforç.
Vam estar la mar de bé al pati del Montcau, pel que cal agrair a l'escola que ens deixés utilitzar les seves instal·lacions. La fresca del vespre i l'entorn ampli del Montcau van propiciar que hi hagués un clima distés i agradable.
Sembla mentida, això ja s'acaba! Com deia en Germán en el seu discurs, ja porten aquí 32 dies i mitja i aquest dijous tornen cap a casa seva.
El moment més emotiu, es clar, els parlaments i els regalets pels nens.Primer en Germán donant les gràcies a tothom, però vull aprofitar aquestes 4 ratlles per agrair-li sincerament la seva tasca com a president, i sobre tot, agrair-li com ha cuidat sobretot les famílies que acollíem per primera vegada.
Agraïment explícit per la Katia, la monitora, que també estava molt emocionada, ja que la seva tasca a l'Estiuviu i el seu caràcter afable li han permès d'integrar-se plenament amb els companys i amb les famílies i, tal com ella mateixa va dir, deixa aquí molts amics.
I per últim, el comiat a la Nàstia de Masquefa, que degut a que l'any vinent ja tindrà 18 anys, no podrà tornar amb l’associació. Ha estat venint durant 10 anys a casa la Marta: són molts anys.... Va quedar més que demostrat el fortíssim vincle que ha establert amb la família acollidora.
Per acabar, es van repartir els records que va fer l'ajuntament i l’associació, per als infants acollits i per les famílies.
És increïble com van estar d'agraïts amb els regalets ... Aquest matí l'Iliusha ha posat la fotografia que se'ls va regalar , on surten els 24 infants acollits, sobre el moble del menjador de casa, al costat de totes les nostres fotografies de família.

dimecres, 23 de juliol de 2008

JA QUEDEN POCS DIES!!!!


Què tal famílies?


Ja queden poquets dies per compartit amb els nens acollits. Jo no sé a vosaltres, però aquest any el temps ha passat volant. I a la vegada ens dona la sensació que no hem aprofitat prou l'estada de la Nàstia.


Ella aquest any ha aprés molt català. Construeix frases amb facilitat i pràcticament sempre ens entén. També ha guanyat en seguretat, la veiem molt integrada i es fa amb tothom.


Avuí ens ha dit que li agradaría que anessim a Bielorússia, a casa seva, a conèixer els seus pares i la seva germana. A nosaltres també ens agradaría, però hem d'esperar, primer, a que els nens siguin una miqueta més grans i, segon, a que ella domini bé el llenguatge i així poder fer-nos de traductora amb la seva família.


Qui l'heu tractada sabeu que és una nena molt carinyosa. Sempre té un petó que regalar-te a qualsevol hora, en qualsevol moment i a tothom.


Quan marxi, la trobarem tots a faltar i esperarem a que arribi el proper any, amb més il·lusió si cal.


La veritat és que el més de juliol a Gelida és diferent gràcies als nens, es viu de forma diferent, coincidim les famílies, ens trobem a la plaça o la piscina, compartim les experiències, fem sortides conjuntes....no sé, nosaltres estem disfrutant molt de tot plegat.


Una abraçada a tots.


Germán.

dilluns, 21 de juliol de 2008

Una de freda i una de calenta!

Ahir va ser un dia estrany!
Un parell d’enganxades entre l'Iliusha i l'Oriol que l'Iliusha va resoldre a cops, em van treure de polleguera. Em sap molt greu i em fa mal quan l'Oriol pateix, i està patint força aquests dies. I a mi, em costa mantenir la calma. L' Ilda em diu que he de tenir més paciència, però ja em costa amb els meus fills...
Al migdia, dinar familiar a casa els pares de l'Ilda. Avui és l’aniversari de la meva sogra. El germà de l'Ilda , que acaba de venir de Suïssa a passar uns dies, ha portat un regalet pels 3 nens. L'Iliusha ha estat la mar de feliç amb el cotxe que li han regalat.
Però, al vespre, al arribar a casa, el cotxe ha caigut fatalment a terra i s'ha trencat!
El que podia haver desencadenat una crisi, ha desencadenat una reacció genial:
L'Iliusha s'ha quedat absolutament parat i fotut, sense saber que fer. L'Oriol ha dit "Oh!, segur que està molt disgustat perquè li havia fet molta il·lusió! L'Ilda li ha suggerit que potser li podria regalar un cotxe dels seus. Ràpidament l'Oriol ha anat a la seva habitació i de la caixa del seus cotxes n'ha tret un per regalar-li a l'Iliusha. "No vull que estigui trist! vull que estigui molt bé entre nosaltres. M'agrada que hagi vingut." ha dit l'Oriol mentre li regalava el cotxe.Després, espontàniament l'Oriol li ha fet un petó i l'Iliusha li ha tornat un altre.
Han anat tots dos cap a l’habitació a jugar junts, i 5 minuts més tard, l'Oriol ha sortit tot content dient: "m'ha fet una abraçada".

dijous, 17 de juliol de 2008

GRACIES!

Aquests darrers dies han estat una mica complicats. L'Iliusha té un caràcter difícil. Té una germana molt més gran i, quan està a casa seva passa moltes hores amb els avis i em sembla que està una mica acostumat a fer el que vol. És molt impacient i li costa molt compartir. S'enfada sovint , de vegades no entenc ben bé per què. La qúestió és que tot això fa que hi hagi dies que ens desmoralitzem una mica. Veiem que l'Oriol pateix perquè l'Iliusha no sempre el tracta bé i això ens amoïna. L'altra dia en vam parlar amb la Katia i ella també ha vist totes aquestes dificultats a l'Estiuviu. La seva resposta va ser contundent: ell ha d'entendre com s'ha de comportar a casa vostra i ha de tenir repecte per tots, si no, l'any que ve no podrà tornar. Les seves paraules em ressonen pel cap tot el dia. D'una banda, em sap molt greu, però de l'altra, sovint tinc ganes que arribi el dia 31 i que a casa nostra tot torni a funcionar amb la normalitat de sempre. Emmig d'aquests pensaments, ha sonat el telèfon. Quan l'he agafat una veu femenina ha dit "mama Illia". Li he passat l'aparell a l'Iliusha. S'ha posat molt content: era la seva mare. Durant la conversa, l'Iliusha ha dit dues paraules en català: gràcies i Ilda. Quan ha acabat, m'ha passat el telèfon i la veu femenina ha dit: "Mama Ilda? Gràcies!" Després ha continuat en rus i jo no he entès res. Només se m'ha acudit dir "De res. Dobri Nochi!". Quan he penjat, em queien les llàgrimes pensant en aquella mare, tant lluny del seu fill, que m'agraïa el nostre esforç i no he pogut fer res més que abraçar l'Iliusha.

Ilda

dimarts, 15 de juliol de 2008

Núria una vall de aigua i muntanyes!

Diumenge vam fer una escapada a Núria amb en Gil, la Magda i els nens. En principi l'excusa era ensenyar-li a la Katia i a l'Iliusha, però finalment la Katia no va poder venir.
L'liusha va passar-s'ho la mar de bé, al·lucinava amb les muntanyes i els salts d'aigua que es veuen al costat del cremallera. Cal que tinguem en compte que Bielorussia és un país absolutament pla!
Podeu veure una crónica més extensa al blog del Gil "al funi es diu..."
www.alfuniesdiuque.blogspot.com

dilluns, 14 de juliol de 2008

BELARÚS AL TIBIDABO


Dissabte passat vam passar pel Tibidabo.
Els nens van gaudir d'un dia agradable i van disfrutar de les atraccions.
Cal dir que els grans també ens ho vam passar força bé!!!!
I dissabte vinent.....CIRC CRIC.
Ja ho estem esperant.
Salutacions a tots!!!!.
Germán.

dissabte, 12 de juliol de 2008

Ahir Barna, aire, aigua, llum i musica.


Ahir varem anar a fer una visita per Barna, primer varem pujar al telefèric de Montjuic fins al castell, allà ens hi estiguerem mitja hora, no teníem més temps doncs tanquen a les 21:00 h., a tots ens va encantar el viatge, les vistes de Barcelona als nostres peus, les vistes del port des de dalt del castell, la Dziana alucinaba veient els cotxes pel cinturo del litoral, ens deia que eren més petits que els que te el Jan de joguina. També ens van dir que cada divendres per la nit fan cinema a la fresca, crec que divendres vinent fan Ratatuile. Desprès baixem per veure la Font Màgica, tots sabíem que anàvem a veure, doncs amb la Dziana ja hi varem estar fa 2 anys, tot i així, com sempre ens va emocionar l'expectacle de l'aigua colorejada per la llum ballant amb la musica.
Durant la baixada i quan ens aproximarem a les fonts bem gaudir/patir de la concentració mundial de Harleys aquest cap de setmana a Barcelona, estaven moltes ja pel recinte firal, una meravella pels qui ens agraden les motos.
Les fotos de les font de Montjuic les podreu veure en uns dies a :
www.garaje.ya.com/perepm

dijous, 10 de juliol de 2008

Ja fa 17 dies que l'Iliusa és aquí!

Ja fa 17 dies que l'Iliusa és aquí. Cada dia les coses són més fàcils. La veritat és que és un nen que aprèn de pressa i ràpidament va veient com funcionen les coses a casa. Moltes vegades col·labora més que l'Oriol i l'Aina! Al principi era força esquerp, però ara no vol anar a dormir si no li fem un petó i està molt content quan el vaig a recollir a l'Estiuviu. Encara li costa força compartir les joguines, però poc a poc va millorant. Ahir, de cop i volta l'Aina es va posar a cridar! "Bien!!Ho he aconseguit!!" Jo li vaig preguntar què era el que havia aconseguit i ella em va respondre "Que l'Iliusa em deixi jugar amb ell!" Demà ens toca pediatre i dentista. A veure què ens diuen!
Ilda

dilluns, 7 de juliol de 2008

ANIMEU-VOS A PARTICIPAR AL BLOG!!!!

Hola a tots.

Som poquetes les famílies que estem compartint experiències al blog de Belarús. La veritat és que ens agradaria ser moltes més, amb la finalitat de conèixer experiències, entendre situacions viscudes i, en definitiva, per comunicar-nos i arribar a tothom.
Sé que molts heu accedit al blog i heu intentat participar amb els vostres comentaris, però no heu trobat la forma de fer-ho. Amb el permís del Pere, creador d'aquest blog, us facilitaré la seva adreça de correu per tal que us pogueu adreçar a ell i així indicar-vos com poder fer-ho: perepalomera@gmail.com
Ara no teniu excuses!!!! Us esperem al blog, a famílies acollidores i a tots els que vulgueu afegir comentaris i opinions.
Gràcies a tots per la vostra col.laboració i que gaudiu d'una feliç acollida.
Germán Navarro

dissabte, 5 de juliol de 2008

Una ceramista.


Ahir la Dziana i la Marta van començar un taller de ceràmica amb la Carme Coma, a qui aprofitem per agrair la seva col·laboració.
La Dziana és molt hàbil fent treballs manuals i dibujant, li va agradar molt.
Esperem que és pugui endur unes quantes peces de record per casa seva.
A la tarde vem anar a la piscina municipal, on vem coincidir amb un tou d'amics de Bielorússia.

divendres, 4 de juliol de 2008

Ja ho sabem fer anar!!!

Som en Joan i la Marta, de Barcelona. Avui hem après com s'entra aquí i ens hem fet un compte. Quan tinguem fotos i notícies us les enviem!!
Bona acollida i paciència a qui la necessiti.

Visita al dentista.

Avui la Dziana no ho ha passat massa bé, com us comentava aquest mati, teníem visita al dentista, anava amb por, ja que a Bielorrússia els dentistes no treballen com aquí, és veu que son una mica més besties. Li han repasat 3 caries, 2 molt petites i un altre més normal, ha estat molt tensa durant tota la visita, però en acabar m'ha dit que no li havia fet mal, però que tenia molta por.
Al vespre, abans de sopar hem trucat a la seva mare, i, amb l'ajut de la Katie ( moni) que avui ha estat amb nosaltres, li hem explicat a la mare el tema del dentista i ens ha aclarit un dubte que teníem sobre la vista de la Dziana.
La veritat és que un cop hem marxat del dentista a Igualada, la Dziana ha tornat a ser la de sempre, alegre fent comentaris i bromes, i, a estones amb la Marta completament esbojarrades.

dijous, 3 de juliol de 2008

Ahir al Zoo.


Ahir amb la Dziana vem visitar el Zoo, li va encantar, ens deia com es diu en bielorrus el nom dels animals, l'exibició dels dofins també li va agradar molt. Per la tarde quan vem arribar a casa per refrescar-nos de la calor patida al zoo un bon bany a la piscina.
Avui serà un dia més " durillo" li toca visita al dentista, haviam que ens diu.

dimarts, 1 de juliol de 2008

JA FA 3 DIES QUE NO PLORO!!!

Aixi és.
Despres de 2 dies amb dificultats d'intengració, anyorant-se de la seva familia, plorant....avuí, a la piscina m'ha dit que estava molt contenta i que feia 3 dies que no plorava, que estava contenta i que Gemma era OK. Estic convençut que la Katia ha posat molt de la seva part, i que la Katia (monitora) ha treballat per ajudar-la a entendre el per qué estava aquí i ajudant amb la seva comunicació; però el cert és que vull treure'm el barret per la Gemma, el Jose, la Paula, la Berta i l'Armand, que han estat al 100% amb ella fent-li costat, buscant el seu confort, ajudant-la en els pitjors moments i sobretot no tirant mai la tovallola.
Sent conscients de les dificultats mostrades per part de la nena, la Gemma i el Jose van voler acollir-la amb la seva família. Han viscut moments millors i pitjors però la satisfació actual es reflexa a les cares, tant de la família com de la nena.
En nom de l'Associació vull agraïr la vostra implicació, la vostra aportació vital i generositat i sobretot la vostra SOLIDARITAT.
Gràcies.

Avui l'Iyusa ha aprés a anar amb bicicleta

Aquesta tarda l'Iyusa tot sol ha après a anar amb bicicleta!
El dijous vam fer uns primers intents, jo l’ajudava però no li agradava gens que l’agafés...
Aquesta tarda ha tornat a agafar la bici ell tot sol i amb tenacitat ha acabat aprenent-ne. Sorprenent!
Ahir van començar l'Estiu viu. L'Iyusa i l'Oriol van a grups diferents (l'un és del 2000 i l'altre del 2001). Em sembla que els va bé no anar junts. L'Iyusa coincideix amb en Sasha i s’entenen força.
És un nen dur, independent, costa una mica que ens faci cas a la primera, però te bon cor i ajuda i col·labora molt.
Avui ha tornat a plorar una mica d’enyorança, volia tornar a telefonar a casa, li hem dit que cada dia no pot ser i que ja telefonarem demà.
Tant gran com és i somicant.... és tendre i cada dia més carinyós!

diumenge, 29 de juny de 2008

avui piscina

Aquest migdia hem anat a la piscina municipal. Ha estat molt bé!
Així com ahir l'Iyusa a la platja ens deia que sabia nadar, avui en veure tanta aigua junta i que no tocava terra.... li ha entrat pànic i se li ha oblidat tot!
Poc a poc i amb molta paciència hem aconseguit, amb l'ajuda del German, que entrés a la piscina. Se m'ha enganxat al coll quasi ofegant-me, i mica a mica ha anat agafant confiança.
Primer amb un xurro, després amb una bombolleta...
I a la tarda celebració familiar de sant Pol, on l'Iyusa ha jugat amb la resta de cosins com si res. És molt sociable.

dissabte, 28 de juny de 2008

A la platja !!!


Aquesta tarda hem disfrutat de la platja, a la Dziana li encanta, i a la Marta també. Com sempre, hem tingut molta cura de posar protecció solar, però avui una mica més, doncs el sol a la platja no és igual que estan per casa o a la piscina municipal.
Desprès hem tornat, i com ens feia mandra fer sopar hem decidit d'anar a sopar a Plat's, realment us ho recomano, tenen uns entrepans fantàstics, jo avui he provat el especial de formatges, nous i ceba, bonissimmm.
Això també ha servit per xerrar amb la Katia ( petita ), que estava en uns moments de crisis d'anyorança, la Dziana ens ha fet una micad' interpret i la ha tranquil·litzat.
Per acabar el dia relaxats una bona dutxa i a dormir.

divendres, 27 de juny de 2008

anem progressant

Avui ha estat un dia plàcid!
Tant l'Iyusa com l'Oriol i l'Aina han estat molt més tranquils i contents, sense tanta tivantor. Ahir en Pere em va dir una frase molt important: "no ens hem d’equivocar, no hem de pretendre que siguin els amics dels nostres fills. Això en tot cas , ja vindrà". Ahir, m’obsessionava per fer que l'Oriol jugués amb en Iyusa, avui els he deixat que juguessin més independentment, l'un al costat de l'altre.
Amb 5 detalls podria resumir el dia::
- avui quan la Ilda ha marxat a treballar, en Iyusa li ha fet un petó per acomiadar-se (el primer que ens fa) i quan ha arribat, una abraçada.
- no ha calgut insistir per que es posés a la dutxa
- comença a dir paraules en català tot sol: hola, adéu, bona nit, gràcies, si, no... i entra en el joc d’aprendre’n de noves
- quan li hem donat unes banbes noves per anar a l'acte de benvinguda ha saltat, literalment, d’alegria! Ha anat des de casa a la plaça de la Vila saltant per provar-les
- per últim, la foto de família. Els 24 infants: des dels petits de 7 anys (com en Iyusa) que és el seu primer any, fins a les noies de 16 que ja porten quasi 10 anys venint. I la segona foto on ens hi hem afegit les 24 famílies acollidores. Fa goig, emociona, posa la pell de gallina ...

Foto familiar.

Aquesta és la foto de la gran família Belarús, si, l'unica en la que hi sortim tots, desprès de l'acte de rebuda per part de l'ajuntament em pogut fer la foto, un berenar, xerrades amb les famílies i amics, entrega d'obsequis als nens i nenes de Bielorússia. Un acte molt interessant.

Avui rebuda oficial per part de l'Ajuntament.


Aquesta tarde, recordeu, a les 18:45 ens trobem a la plaça de la Vila, per anar al Casal on l'Ajuntament oferira una rebuda als nens i nenes bielorrússos, i a les famílies acollidores, amb berenar inclòs, com a la foto, mes o menys. No hi falteu.
Al matí la Dziana ha tingut problemes amb les analítiques, no li trobaven les venes i li han agut de punxar als dos braços, la pobre a patit una mica, per tota la resta bé, al parc de les Escoles velles a jugar, dinar, descansar to veient una peli i esperant l'hora de la rebuda. Fins desprès.

Anem millorant

Avui ha estat el segon dia complert i ha estat molt més tranquil per a tots:
L'Iyusa es va situant, es va calmant, ens va coneixent.... Aquest matí hi ha hagut una estona genial: els tres nens jugant tranquil·lament sense cap mena de problema durant una hora a la mateixa activitat.... ahir l'Iyusa canviava cada 5 minuts d'activitat degut a l’excitació de la novetat....
Li costa compartir el joc amb nosaltres, està acostumat a anar a la seva.... però mica a mica anem progressant.
A l'Oriol i a l'Aina també els costa, però tenen estones genials en que tots tres s'ho passen molt bé!
Avui ha començat a repetir algunes paraules en català: hola, adéu, bona nit... i a dir-nos-en algunes en Bielorús.
Se'l veu més feliç i content i la nostra tranquilitat i felicitat van estretament lligades a això.
Aquesta tarda hem tingut comitè de crisi! un problema d'una nena acollida i la seva família acollidora. Crec que , malgrat el problema, cal destacar com s'ha resolt: fent pinya tota la Junta ampliada, amb el suport de la Monitora i amb l'oferiment de gent externa (dues famílies s'han ofert aquesta tarda pel que calgués).
Els que acollim per primera vegada us agraïm a tots el suport que ens doneu. Aquesta experiència està valent molt la pena, no només pel fet en si de l'acolliment de l'Iyusa, sinó també perquè ens està permetent conèixer grans persones, d'aquí i de Bielorússia!
Jordi i Ilda

dijous, 26 de juny de 2008

El primer dia superat!

Primer dia superat!
Avui ha estat el primer dia complert amb l'Iyusa amb nosaltres. Francament ha estat un dia dur, però positiu.
Hem tingut l'enorme sort de comptar amb la Katia, la monitora, durant el dinar i el sopar.
Hem començat, com deia en Pere, amb les analítiques de sang a primera hora. L'Iyusa ha aguantat estòicament, malgrat la marranada que és fer això just en arribar.
Desprès hem estat tot el matí per casa, descobrint-ho tot, jugant 5 minuts amb cada cosa.
Hem aconsiguit que es dutxés!
Hem estat una estona a la plaça de la Vila on hem coincidit unes quantes famílies acollidores i hem compartit les nostres trifulques. Hem fet teràpia de grup, que sempre va bé.
Hem sopat tranquil·lament, amb la Kàtia, que ha acabat explicant-los un conte tradicional bielorús a l' Aina, l'Oriol i l'Iyusa.
Ara dormen tots tres plàcidament i nosaltres anem estant més tranquils.
Vull aprofitar aquestes ratlles per treure'm el barret davant la Kàtia!: una gran monitora i una bellíssima persona.
Jordi i Ilda

dimecres, 25 de juny de 2008

Avui, manualitats.


Aquest mati ja han començat les revisions mediques, han començat a fer analítiques, ja ens explicareu com ha anat.
A casa la Marta i la Dziana han estat fent treballs manuals, pel mati un munt de braçalets, desprès piscina i a la tarde manualitats amb cartolines.

dimarts, 24 de juny de 2008

JA SON AQUI !!!!!


Per fi ha arribat l'hora, el vol dins l'horari previst, una espera per recollir maletes i sortir de la terminal, tots bé i contents.
D'arribada a casa refresquem amb fruita, canvi de roba truquem a casa seva, parla amb la mare i ara de cap a la piscina.

El dia D.


Ja ha arribat el dia, ara nomes falta que arribi l'hora, tot son nervis, neguit i il·lusió, doncs imagineu-vos com deuen estar els nens i nenes, que alguns des de ahir ja fan camí.
Estic intentant imaginar el moment, però nomes em be al cap les imatges de fa 2 anys, amb una diferencia, en lloc de ser una multitud de color pistatxo avui serem una multitud de color vermell, si, vermell Belarús.

divendres, 20 de juny de 2008

Avui reunió.

Avui a les 22:00 hores a la sala polivalent del CIC realitzarem l'ultima reunió prèvia a l'acollida.
No hi falteu.
Els que no la tingueu, podeu comprar les samarretes de l'acollida '08.