diumenge, 3 d’octubre del 2010

Hem rebut informació de la Ina!

Hola families!

La Masha és la única que ,ara per ara, ens pot facilitar informació sobre ella de manera ràpida i fàcil i aquesta setmana va parlar amb l'inpector de la seva zona.
No sap massa coses ...però per poc que sigui, ja ens fa estar contents.

Ens ha dit que va a escola correctament, de moment... que la mare segueix la seva línia encara que sembla haver-se restructurat una mica, que encara té les coses i la roba que li vam donar, tot i que creu que ningu li netejarà ...
Una cosa que ens ha sorprès és que ara ens ha dit que té una germana més gran, no un germà petit com ens havien dit i sabiem fins ara...però ens alleuja pensar que té algú a qui seguir (tot i que no creiem que se germana sigui massa gran per fer el paper de mare, la qual cosa és una llàstima que també hagi de créixer tan depressa)...
Bé, i res més, però més que menys :-)

Joan i Laura

diumenge, 1 d’agost del 2010

Maleta Tancada i Facturada...

Ara sí ... prova superada i altre cop a casa , però amb un buit important que encara avui tenim present.
No immaginavem pas que poguéssim rebre tant en tan poc temps i a lo bò tothom s'hi acostuma ...

Mica en mica , però , anem posant a lloc l'habitació que haviem preparat per la
Ina així com sentiments que ens han deixat empremta i és que no tot queda tancat al fer la maleta.
Esperem que ,de la mateixa manera, també ella s'hagi endut part del què ha viscut aquí i li serveixi per poder avançar en el seu camí de forma més planera.

Aprofitem per agraïr
a la organització el fet d'haver cobert les despesses de totes les mancances amb les quals va arribar la Ina i per l'eficaç logística que hi ha hagut a totes les activitats. Així com també donar les gràcies a aquelles famílies que ens han rebut amb els braços oberts , que hem pogut conèixer millor i dels qual ens emportem molts bons moments.
Ara sí, ens despedim d'aquest blog '10 per tornar en un '11...



FINS AVIAT !

diumenge, 18 de juliol del 2010

El vas mig buit...

Les coses es poden veure de dues maneres: Positiva i negativament. Nosaltres ara veiem que això s'acaba i no tenim ganes que arribi al seu final... Mentrestant, continuem com des del primer dia, aprofitant el temps que tenim... (esperem poder tenir suficient temps per recuperar forces durant l'agost...)

Ahir, vam fer una excursioneta cap al ZOO i és que a la Ina li encanten els documentals d'animals així que teniem la diversió assegurada: Va tocar cabretes, un conill nan, una cobaya, una vaca...Va muntar un poni, va disfrutar de l'espectacle dels dofins...però el què més li va fer gràcia va ser quan els ximpanzés, en un atac de ràbia, ens van ben remullar... Quin riure...

Ahir ,també, va ser el 1r dia que vam sortir a fer una copa al vespre (iuju! ) mentres disfrutavem de l'actuació de l'esbart dansaire Gelidenc... i també va aguantar estoicament.

Avui hem matinat per anar a fer la despedida de la platja perquè no tenim cap més ocasió per retornar-hi...(agenda full ) i ha estat un èxit. Els manguitos han funcionat de maravella!

Per ella, tot és un món i quin món es mereix...sinó aquest i molt més.

Per ara, ens despedim amb un petó i una forta abraçada!

Joan, Laura i la "sirenita " del mar ;-)





dimarts, 13 de juliol del 2010

Ja en som més!

Hola a tots i a totes!

És el primer any que ens hem apuntat a aquesta experiència . La mateixa que vau decidir un dia tots vosaltres. No sé per quin motiu cadascú ho ha fet, però per nosaltres està resultant ser molt més enriquidor del què ens haviem plantejat en un principi ...

De 2 hem passat a ser 3 !!! Com ja sabeu, nosaltres no tenim fills i el fet de fer aquest pas, ens ha variat força la nostra rutina diària així com la nostra agenda d'activitats però estem vivint aquesta experiència al 100%, dia a dia i segon a segon des del moment que la vam veure a l'aeoroport i vam adonar-nos que estava totalment entregada a nosaltres... Allà , el nostre dia a dia va variar per ser ella el nostre centre d'atenció, i és que la INA s'ho mereix...És una nena increíble, amb una força interior sorprenent, en disposició de fer somriure a qui l'envolta i amb unes ganes inmenses de ser NENA .


A hores d'ara , la possibilitat d'aquest viatge ja li ha resultat positiu i és que amb tot el seguiment de visites que se li estan fent, haurà pogut resoldre problemes que segurament no hauria tingut tan fàcil en el seu País. A més a més, està tenint la referència d'una estructura familiar , una alimentació saludable, uns hàbits , uns estímuls externs positius i amor pels quatre costats!!! i és que tots 3 ens estem enriquint moltíssim amb tot plegat.

Donar-vos gràcies altre cop a qui ens heu facilitat les coses i dir-vos que ens fa il.lusió poder compartir-ho amb vosaltres en aquest blog que no s'hauria de deixar a l'oblit.

Fins la pròxima, ja que compartirem molt més.


La meva habitació és plena de papallones.M'encanta!










La revetlla de St Joan . Quin soroll !!!!









1r dia de platja, però no l'últim...



M'encanta menjar i també fer puzzles.




Dia de cine; SHREK en 3D. Uaaaaaaau !



Jo sóc de cucurutxu...i tú?



M'agrada passar-ho bé i ajudar a casa... Sóc un sol.





dilluns, 12 de juliol del 2010

Va vinga.....animem-nos a participar!!!

Hola a tots.
A veure si podem aconseguir que aquest blog funcioni com l'any passat.
Salutacions a tots els nens i families acollidores.

diumenge, 11 de juliol del 2010

Més val tard....

Vinga va, a veure si ens animem a fer un blog dinàmic i participatiu.
Salutacions a tots el nens i families acollidores.