Avui ha estat un dia plàcid!
Tant l'Iyusa com l'Oriol i l'Aina han estat molt més tranquils i contents, sense tanta tivantor. Ahir en Pere em va dir una frase molt important: "no ens hem d’equivocar, no hem de pretendre que siguin els amics dels nostres fills. Això en tot cas , ja vindrà". Ahir, m’obsessionava per fer que l'Oriol jugués amb en Iyusa, avui els he deixat que juguessin més independentment, l'un al costat de l'altre.
Amb 5 detalls podria resumir el dia::
- avui quan la Ilda ha marxat a treballar, en Iyusa li ha fet un petó per acomiadar-se (el primer que ens fa) i quan ha arribat, una abraçada.
- no ha calgut insistir per que es posés a la dutxa
- comença a dir paraules en català tot sol: hola, adéu, bona nit, gràcies, si, no... i entra en el joc d’aprendre’n de noves
- quan li hem donat unes banbes noves per anar a l'acte de benvinguda ha saltat, literalment, d’alegria! Ha anat des de casa a la plaça de la Vila saltant per provar-les
- per últim, la foto de família. Els 24 infants: des dels petits de 7 anys (com en Iyusa) que és el seu primer any, fins a les noies de 16 que ja porten quasi 10 anys venint. I la segona foto on ens hi hem afegit les 24 famílies acollidores. Fa goig, emociona, posa la pell de gallina ...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Si Jordi, és molt emocionat, i ja veureu com d'aquesta experiencia en treureu molt més del que doneu, sempre pot haber el cas de que la convivencia no funcioni, pero la inmensa majoria, funciona, i es molt gratificant.
Publica un comentari a l'entrada