Avui ha estat el segon dia complert i ha estat molt més tranquil per a tots:
L'Iyusa es va situant, es va calmant, ens va coneixent.... Aquest matí hi ha hagut una estona genial: els tres nens jugant tranquil·lament sense cap mena de problema durant una hora a la mateixa activitat.... ahir l'Iyusa canviava cada 5 minuts d'activitat degut a l’excitació de la novetat....
Li costa compartir el joc amb nosaltres, està acostumat a anar a la seva.... però mica a mica anem progressant.
A l'Oriol i a l'Aina també els costa, però tenen estones genials en que tots tres s'ho passen molt bé!
Avui ha començat a repetir algunes paraules en català: hola, adéu, bona nit... i a dir-nos-en algunes en Bielorús.
Se'l veu més feliç i content i la nostra tranquilitat i felicitat van estretament lligades a això.
Aquesta tarda hem tingut comitè de crisi! un problema d'una nena acollida i la seva família acollidora. Crec que , malgrat el problema, cal destacar com s'ha resolt: fent pinya tota la Junta ampliada, amb el suport de la Monitora i amb l'oferiment de gent externa (dues famílies s'han ofert aquesta tarda pel que calgués).
Els que acollim per primera vegada us agraïm a tots el suport que ens doneu. Aquesta experiència està valent molt la pena, no només pel fet en si de l'acolliment de l'Iyusa, sinó també perquè ens està permetent conèixer grans persones, d'aquí i de Bielorússia!
Jordi i Ilda
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
celebro que tot bagi millorant, i us asseguro que encara millorara més. Com dieu, la tranquilitat i la felicitat van lligades amb el fet de coneixe més a la famìlia, fins que és senti com un més, llavors veureu com hi ha una relació molt més distessa i natural, llavors començara a ser ell, i provara fins on pot estirar de vosaltres, cosa normal en els nens i nenes.
Jo també estic molt content de la trobada d'ahir i del desenllaç, segons sé, aquesta nit a anat bé.
El recolçament ens el hem de donar tots, repetidors o no, cadasqu amb les experiencies que pugui, i hem d'estar units per poder afrontar millor els moments problematics.
Hola!
Ser los padres de acogida es un gran trabajo y responsabilidad. Estoy muy feliz de poder ayudaros a todos. Y os digo GRACIAS, porque soy del mismo pais que los niños, conozco la situación y los problemas, muchos de los cuales no son ajenos para mi.
Muchos besos. Katia
Publica un comentari a l'entrada